Desintermediacions: crisi i oportunitats

Xavier Cunyat Rios

 

El fenomen de la desintermediació en general, operada en els mercats des de la popularització d'internet, ja fa temps que ha estat analitzat i comentat. Breument, la desintermediació en els mercats és el resultat de l'eliminació d'intermediaris en la relació entre els productors de béns o lliuradors de serveis i els consumidors o usuaris finals, relació que s'ha vist alterada per l'aparició de la xarxa comunicativa global i les noves pràctiques de producció i consum que aquesta ha facilitat.

Per posar un exemple ben conegut, el sector de les agències de viatges ha sofert una transformació molt ràpida, com a resultat de la qual una gran part de les agències o establiments que oferien productes turístics s'han vist desplaçades per la pràctica generalitzada per part del consumidors de l'autoconfecció dels viatges, sent l'usuari mateix qui cerca i tria, via web, els destins, i qui realitza les reserves en hotels i la compra dels bitllets per al transport. Açò ha fet que el servei que oferien les agències s'haja tornat superflu i per tant ha deixat de ser un servei pel qual pagar.

Així mateix, també s'ha produït no sols una eliminació d'intermediaris sinó també l'aparició de noves formes de mediació o de reintermediació, apareixent serveis d'agregació o de recerca, els quals utilitzant la mateixa xarxa comunicativa ofereixen productes i serveis adaptats a la nova relació entre oferidors i contractants.

D'aquesta manera tenim, si es vol veure des d'una òptica darwiniana, que l'alteració de les relacions comunicatives globals ha fet que l'entorn i les condicions de supervivència d'una forma de negoci particular també es vegen alterades, fent que formes de negoci associades a unes pràctiques deixen pas a altres més noves i adaptades al nou entorn.

Aquest tipus de transformacions no deixen de ser naturals o normals en la lògica dels mercats, però cal no oblidar que com a resultat, en termes d'ocupació i rendes, no deixen de ser traumàtiques, atès que bona part dels integrants de col·lectius que conformen un sector econòmic o forma de negoci, poden quedar en un termini breu de temps fora del joc econòmic que garanteix rendes.

En l'àmbit de la informació i la cultura, aquest fenomen de la desintermediació també s'ha fet palès de distintes formes, afectant de manera important indústries que durant molt de temps gaudiren d'una bona salut.

Tant és així que la industria cultural i d'entreteniment, que constitueix una de les principals industries als USA, ha estat en els últims anys envoltada d'una tremenda polèmica pel que fa a la comercialització dels productes culturals i als drets de propietat intel·lectual a ells associats, els quals han estat ampliats progressivament, però que amb l'aparició de formes de distribució d'aquests productes facilitats i condicionats per la tecnologia i la digitalització, es fa molt difícil de fer respectar o de controlar. Indústries tan rendibles en dècades anteriors com ara les discogràfiques i el cinema han vist trastocar-se radicalment el seu model de negoci amb l'aparició de la distribució d'arxius a través del P2P o el vídeo i so en streaming. A l'Estat espanyol hem vist com des del govern s'han assajat intents de legislar la distribució de productes culturals amb la llei Sinde-Wert que penalitza les pàgines de descàrregues, però que amb la velocitat de transformació de les formes de compartició, distribució i còpia s'ha quedat ràpidament obsoleta i inaplicable en la major part dels casos.

També en aquest àmbit de la informació i la cultura, la indústria editorial ha vist alterats els seus esquemes bàsics de funcionament i model de negoci. La funció clàssica que els editors havien acomplert des de la consolidació de l'ús de l'impremta, que ha durat segles, fa aigües per tots els costats amb les formes de publicació que s'han estès amb l'ús d'internet. La possibilitat de publicar s'ha tornat quelcom a l'abast de moltes persones i de múltiples maneres. La funció de filtratge, selecció, distribució i comercialització de text, que les editorials havien atresorat tradicionalment, ja no és sostenible en els mateixos termes.

Amb els mitjans de comunicació escrits està passant el mateix. Els diaris impresos han hagut d'adaptar-se forçosament a l'ecosistema digital amb no pocs trastorns en termes de sostenibilitat d'ingressos per publicitat i manteniment de plantilles de redactors. La possibilitat d'accedir als continguts de la premsa diària a través de motors de cerca i agregadors de notícies, o la forma d'accedir a la informació dels diaris a través de la recomanació en xarxes socials, ha portat a les capçaleres a assajar acceleradament noves formes de capturar ingressos i atenció. A més, s'ha d'afegir el repte que suposa l'aparició del periodisme amateur o ciutadà, amb els blogs i el microbloging com una nova forma de competència.

Altre sector que està veient trontollar les seues bases és l'important i històric de l'educació. La tecnologia de la informació està desfent o erosionant de manera important les institucions educatives basades en el control de la informació i el coneixement. En l'educació primària i secundària, metodologies didàctiques ancestrals o el mateix rol del docent, estan en crisi. Les universitats veuen com els clàssics sistemes de reconeixement dels mèrits, estan sent qüestionats per noves formes d'oferir cursos en línia i la possibilitat quasi universal d'accedir a un coneixement útil abundant i àmpliament socialitzat.

En conclusió. La ràpida alteració de l'ecosistema informatiu i comunicatiu que estem vivint precipita una sèrie de canvis que fan que moltes professions, models de negoci, institucions i en general hàbits de consum i de producció hagen de modificar les seues coordenades històriques en quant a rols i funcions per tal d'intentar adaptar-se als nous entorns fruits del canvi. Aquest fet és ben palès, com hem indicat, en l'àmbit de la informació o de la cultura i el coneixement. No és que aquests canvis siguen roïns, de fet no crec que ho siguen, però s'imposa, al considerar el tema, la idea que hem d'estar atents com a individus i com a col·lectius a aquests canvis i processos. Hem de estar disposats a aprendre permanentment per tal de reaccionar i situar-nos dintre d'aquestes transformacions complexes que el món del segle XXI comporta.

Publicat a El Punt Avui el divendres 31 de gener del 2014