Cultura i bous
La lectura de l'article de Josep Pitarch sobre com ha d'afectar la
crisi a la festa dels bous, i posteriorment, pel debat que s'ha iniciat
al facebook i comentaris públics, i sobre tot perquè s'ha posat
en qüestió el tema de la cultura o no cultura dels bous, m'invita a fer
una reflexió. Fa poc vaig visionar el documental de Luís Buñuel “Les Hurdes, Terre sans pain”
de 1932 i em va cridar poderosament l'atenció com s'hi qualifica la
festa popular que consisteix en què uns homes del poble, a cavall,
intenten arrancar els caps d'uns galls penjats de cordes, al mig de la
plaça: un costum bàrbar, arcaic i violent, diu el documental. Açò em fa
pensar amb els costums i festes taurines dels nostres pobles, que algú
qualifica de bàrbares o, com a mínim, de difícil comprensió, sobre tot
si no s'és d'ací.
Sobre el possible caràcter violent dels bous al
carrer és un fet que fa quinze o vint anys la gent solia acudir a les
entrades amb vares i garrots (fins i tot amb punxos) amb què els
fustigaven i que hui eixe aspecte de la festa ha caigut en desús. Això
no obstant, no seré jo qui diga que les festes i els costums populars no
són cultura, però requereix una explicació, que és el que intentaré de
fer.
Els primers en utilitzar el terme “cultura” en el sentit
actual van ser els il·lustrats dels albors de la modernitat. Per als
filòsofs de l'Enciclopèdia, tindre cultura o practicar-la es referia a
la formació o a l'educació en ciències, humanitats i arts de tot tipus,
arquitectura, literatura, història, etc. Era el que huí s'entén com
“l'alta cultura”. En aquest sentit, dir que una persona tenia cultura
era sinònim a dir que era una persona que estava formada, o dit d'altra
manera, que tenia estudis (els alemanys en diuen bildung). Un poc
després, amb l'extensió de la il·lustració a Alemanya i les posteriors
formulacions del romanticisme, hi apareix una nova forma de dir que algú
o un grup de persones tenen o practiquen una cultura que és la
tradicional de cada poble. El terme que encunyaren, per a referir-se a
aquesta nova dimensió, va ser kultur, de manera que bildung era formació, i kultur era expressió popular. Nosaltres, en les nostres llengües anomenem folklore (que ve del mot alemany volk, que vol dir poble) a les manifestacions culturals populars, i reservem cultura per a referir-nos a la formació intel·lectual.
Amb
açò tenim que amb el temps la paraula cultura ha adquirit un caràcter
polisèmic i, per tant, que es refereix a múltiples manifestacions.
Més
endavant, afilant els conceptes, amb el desenvolupament de
l'antropologia cultural contemporània, també ens hem acostumat a parlar
de la diversitat cultural del pobles, i que quan parlem de cultura o
cultures ens referim a eixe tot que conformen les tècniques, les
ciències, la llengua, la religió, les institucions, la gastronomia, les
festes... d'un poble, grup o comunitat humana. Al dia de hui, però, que
vivim en l'era de la informació i del coneixement, gràcies a ferramentes
tan útils com internet i les TIC en general, es fa cada dia més palès
que les possibilitats de beneficiar-se'n d'aquesta societat de la
informació són directament proporcionals a la formació o educació
(bildung) de les persones, i per tant, rebre i practicar durant tota la
vida el gust i l'habilitat d'aprendre i fer-se culte, es revela con un
factor de primer ordre tant pel que fa a la competència i l'èxit
econòmic i professional, com pel que fa a beneficiar-se'n d'uns serveis i
pràctiques que contribueixen prou al benestar i la felicitat.
En
aquest context, considere que les retallades pressupostàries que s'estan
fent en l'educació reglada (primària, secundària i superior) afectaran
negativament a la cultura i al desenvolupament econòmic i personal, en
general. En el cas de les polítiques municipals sobre cultura i
educació, els ajustos pressupostaris ja han afectat a institucions
formatives com el Conservatori, l'Agrupació La Lírica, la formació de
persones adultes, i també culturals o populars com són les associacions
culturals. Davant d'aquesta situació no hauríem de plantejar-nos què fer
amb la festa dels bous? Jo crec que el tema s'ha de pensar i raonar
públicament i que s'escolten totes les veus i punts de vista, i no
entendria de justícia que aquest aspecte dels nostres costums fora
privilegiat per damunt d'altres que, com he assenyalat, es revelen més
de necessària atenció per al futur de la societat.
Publicat a El Punt Avui el dijous 17 de maig del 2012
No hay comentarios:
Publicar un comentario