Atrevir-se a pensar en l'era de la informació

Segons Kant, la Il·lustració és la sortida de l'home de la seua minoria d'edat... de la incapacitat de servir-se del propi enteniment, sense la direcció d'un altre. Sapere aude! atreveix-te a pensar, tingues el valor de servir-te del teu propi enteniment! Aquesta fou la divisa de la Il·lustració.

I continuava Kant que la majoria dels homes romanen amb gust sota la conducció aliena al llarg de la vida, a causa de la mandra i la covardia. I s'exclamava que “és tan còmode ser menor d'edat! Si tinc un llibre que pensa per mi, un pastor que reemplaça la meua consciència moral, un metge que jutja sobre la meua dieta, i així successivament, no necessitaré del propi esforç. Amb només poder pagar, no tinc necessitat de pensar: un altre prendrà el meu lloc en tan enutjosa tasca”.

Traslladant aquesta reflexió kantiana als nostres dies, al llibre, al pastor i al metge podríem afegir-hi els mitjans d'informació. Efectivament, la informació que ens conforma no és qualsevol cosa, sinó que som la informació que consumim, produïm i difonem. Per això l'ecosistema informatiu en què ens situa la societat en els inicis del s. XXI exigeix de cadascú de nosaltres una reflexió en la qual valorem si la nostra situació informativa i comunicativa és realment pròpia i si, com deia Kant, és el propi enteniment el que actua a l'hora d'habitar l'espai comunicatiu, les coordenades i codis que aquest obri, i les possibilitats que ofereix a la nostra subjectivitat única.

I no solament és una qüestió individual, sinó també social i política. Com assenyala Manuel Castells, la comunicació i la informació han estat fonts fonamentals de poder i contrapoder, de dominació i de canvi social. Això es deu al fet que la batalla més important que avui es lliura és la batalla per l'opinió pública. La forma com la gent pensa determina el destí de les normes i valors sobre els quals es construeixen les societats.

Com la comunicació, i en especial la comunicació socialitzada que existeix en l'àmbit públic, ofereix el suport per a la producció social del significat, la batalla de l'opinió de les persones es juga en gran part en els processos de comunicació. I això és encara més aplicable a la societat en xarxa, que es caracteritza per l'omnipresència de xarxes de comunicació.

L'actual transformació de la tecnologia de la comunicació en l'era digital amplia l'abast dels mitjans de comunicació a totes les esferes de la vida social, en una xarxa que és alhora global i local, genèrica i personalitzada, segons un patró sempre canviant. Com a resultat, les relacions de poder, és a dir, les relacions que constitueixen els fonaments de tota societat, a més dels processos que desafien les relacions de poder institucionalitzades, es determinen i decideixen cada vegada més en el camp de la comunicació.

Tampoc es tracta, simplement, de mostrar competència amb les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC). Existeix un discurs reduccionista que concreta la competència comunicativa a la destresa en aparells i coneixement del programari, els quals no esgoten el que apuntem. La comunicòloga Dolors Reig explica que les TIC són les eines tecnològiques dissenyades per al processament de la informació i la transmissió de la mateixa i a través d'elles es processa, sintetitza, edita, emmagatzema, registra, organitza i es difon la informació. Quan la informació és utilitzada es transforma en coneixement.

El flux d'informació i les eines per al seu processament, juntament amb el seu ús, ha propiciat la seua evolució social, ara a tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement (TAC). Quan es desenvolupa el coneixement necessari sobre un fenomen, aquest repercuteix en les decisions dels individus i si aquest coneixement es fa col·lectiu a nivell local o global a través de l'organització en xarxa, aquest repercuteix en les comunitats i influencia la seva cultura.

Els accelerats canvis culturals es deuen precisament a aquest fenomen. Amb tant de coneixement global i col·lectiu fluint és inevitable que s'alteren les estructures culturals d'una comunitat o societat, i més encara si les estructures i institucions que tenen el poder manipulen el coneixement per mantenir la seua hegemonia sobre la resta de la població. La democratització del coneixement que ha fet possible l'avanç de les TIC i que ha possibilitat no només adquirir nous sabers sinó organitzar-se, participar i tenir el poder, construint moviments de transformació social i cultural, que Dolors Reig anomena societat augmentada. D'aquesta manera les TAC s'estan transformant en tecnologies de l'empoderament i la participació (TEP).

Els joves, sobretot, no són aliens a les pràctiques i forces que apuntem, i participen amb major o menor fortuna de totes aquestes transformacions personals, comunitàries i socials, però molta gent no acaba de veure aquestes realitats i les menysté, amb les conseqüències que arrossega. Si conformes la teua dieta cognitiva limitant-te a les delicatessen dels programes televisius d'entreteniment, a algun que altre telediari, i a una ullada a la premsa, enhorabona, ets un zombi informatiu.

Per altra banda, açò no és més que el principi. Aquestes transformacions que estem vivint corren a una velocitat desconeguda. Llunyanes són aquelles situacions comunicatives tan limitades i afectes al poder, però amb gran capacitat homogeneïtzadora que dominaven en els setanta i vuitanta. En canvi, són molt prometedores les possibilitats que s'albiren actualment. Així, doncs, com digué Kant fa més de 200 anys, sapere aude!, atrevim-nos a pensar, tinguem el valor de servir-nos del nostre propi enteniment; no ens deixem subjectar per la mandra o la por.

 

Publicat a El Punt Avui el dijous 30 de maig del 2013