Escriptor alemany i personatge polemitzat, Jünger ha estat un dels pensadors més destacats del segle XX. Es pot considerar que la seua obra abasta tot el procés històric de l'esmentat període, des de la clausura del segle XIX en finalitzar la Primera Guerra Mundial, fins al naixement d'un món globalitzat en finalitzar el mil·lenni.
Des que en els anys 50 entaulara amistat amb Albert Hofmann, el creador de la LSD, alguns dels llibres de Jünger van versar de manera directa o indirecta sobre les desvelaciones de l'experiència psiquedélica.
El 1953, després de la seva primera experiència amb la LSD, va escriure un petit relat titulat "Visita a Godenholm", la publicació va coincidir amb l'aparició de les portes de la percepció, d'Aldous Huxley. Tots dos assajos marquen una fita en l'aparició dels enteògens en l'escena del s. XX, però amb una diferència: Jünger en cap de les seues pàgines va esmentar la paraula droga, ni LSD, ni res que se li semblés. La reserva i la discreció ha estat la tònica general dels llibres de Jünger sobre substàncies visionàries, i neix de l'escepticisme de Jünger davant una trivialització de l'ús d'aquestes substàncies.
El seu altre gran llibre sobre el tema de les drogues és "Acostaments. Drogues i embriaguesa" (en la literatura de Jünger la paraula acostament es refereix a les aproximacions al numinós, al regne de l'espiritual). Aquesta obra, en la qual l'autor va encunyar el terme psiconautes (navegants de l'ànima), exposa les nombroses experiències de Jünger amb diversos tipus de substàncies psicoactives, tant enteogéniques com estimulants o opiacis.
Però l'obra d'aquest autor va més enllà del purament descriptiu de l'experiència psiquedélica. Jünger, que ja en els inicis de la seua obra es va servir dels somnis per accedir a continguts del món espiritual, amb l'aportació que s'obté amb els enteògens per a seguir endinsant-se en la dinàmica dels regnes arquetípics, edificant un pensament a partir d'això; en concret el seu interès pels cicles històrics, el paper de la tècnica i per l'esdevenir de l'ànima humana.
Un dels temes recurrents que Jünger va tractar en diversos dels seus llibres va ser el final de la història, i entre altres coses dels infinits processos bèl·lics que s'han erigit al llarg del segle XX. Segons el nostre pensador, la globalització de les comunicacions -tant físiques com a mitjans d'informació-, conviden en aquest punt de la història a la creació d'un estat mundial, però no entenent aquest com un estat totalitzador, sinó com una administració mínima per a la gestió dels problemes comuns -com el medi ambient, o les ànsies de poder de recurrents dictadors-, i donant llibertat d'acció a cadascuna de les nacions i pobles en els temes particulars.
Des que en els anys 50 entaulara amistat amb Albert Hofmann, el creador de la LSD, alguns dels llibres de Jünger van versar de manera directa o indirecta sobre les desvelaciones de l'experiència psiquedélica.
El 1953, després de la seva primera experiència amb la LSD, va escriure un petit relat titulat "Visita a Godenholm", la publicació va coincidir amb l'aparició de les portes de la percepció, d'Aldous Huxley. Tots dos assajos marquen una fita en l'aparició dels enteògens en l'escena del s. XX, però amb una diferència: Jünger en cap de les seues pàgines va esmentar la paraula droga, ni LSD, ni res que se li semblés. La reserva i la discreció ha estat la tònica general dels llibres de Jünger sobre substàncies visionàries, i neix de l'escepticisme de Jünger davant una trivialització de l'ús d'aquestes substàncies.
El seu altre gran llibre sobre el tema de les drogues és "Acostaments. Drogues i embriaguesa" (en la literatura de Jünger la paraula acostament es refereix a les aproximacions al numinós, al regne de l'espiritual). Aquesta obra, en la qual l'autor va encunyar el terme psiconautes (navegants de l'ànima), exposa les nombroses experiències de Jünger amb diversos tipus de substàncies psicoactives, tant enteogéniques com estimulants o opiacis.
Però l'obra d'aquest autor va més enllà del purament descriptiu de l'experiència psiquedélica. Jünger, que ja en els inicis de la seua obra es va servir dels somnis per accedir a continguts del món espiritual, amb l'aportació que s'obté amb els enteògens per a seguir endinsant-se en la dinàmica dels regnes arquetípics, edificant un pensament a partir d'això; en concret el seu interès pels cicles històrics, el paper de la tècnica i per l'esdevenir de l'ànima humana.
Un dels temes recurrents que Jünger va tractar en diversos dels seus llibres va ser el final de la història, i entre altres coses dels infinits processos bèl·lics que s'han erigit al llarg del segle XX. Segons el nostre pensador, la globalització de les comunicacions -tant físiques com a mitjans d'informació-, conviden en aquest punt de la història a la creació d'un estat mundial, però no entenent aquest com un estat totalitzador, sinó com una administració mínima per a la gestió dels problemes comuns -com el medi ambient, o les ànsies de poder de recurrents dictadors-, i donant llibertat d'acció a cadascuna de les nacions i pobles en els temes particulars.
Un altre gran tema tractat en l'obra d'aquest pensador és la retirada dels déus, o millor dit, l'entrada en escena dels titans. Segons la seva visió, els antics cultes a divinitats, omnipresents en les civilitzacions humanes, han estat substituïts en la cultura occidental per una concepció purament mecanicista de l'existència, un procés que ha desposseït d'ànima al món, vetllant la transcendència i amenaçant arrasar l'esperit humà i estendre el seu poder de destrucció al món natural, llar comuna de tots nosaltres.
Jünger també recorda que les societats humanes van néixer amb el culte als difunts, i apunta que la nostra cultura és la primera en la història que ignora el moment del trànsit. Així doncs, en opinió de Jünger, la nostra civilització no pot ser altra que la de la fi dels temps, o en tot cas, aquesta porta sense solució de continuïtat, a un procés d'inflexió en el qual una nova concepció ha de néixer, aquesta vegada representant una unió entre el aportat per la ciència i el atresorat pels antics cultes religiosos.
En diversos dels seus llibres (Heliopolis, Eumeswil, La Tisora), amb més optimisme o amb menys, Jünger situa l'experiència visionària com a punt d'inflexió d'aquesta cursa de velocitat que no ens porta a una altra part que a estamparnos contra el rígid mur de la nostra supèrbia.
Jünger també recorda que les societats humanes van néixer amb el culte als difunts, i apunta que la nostra cultura és la primera en la història que ignora el moment del trànsit. Així doncs, en opinió de Jünger, la nostra civilització no pot ser altra que la de la fi dels temps, o en tot cas, aquesta porta sense solució de continuïtat, a un procés d'inflexió en el qual una nova concepció ha de néixer, aquesta vegada representant una unió entre el aportat per la ciència i el atresorat pels antics cultes religiosos.
En diversos dels seus llibres (Heliopolis, Eumeswil, La Tisora), amb més optimisme o amb menys, Jünger situa l'experiència visionària com a punt d'inflexió d'aquesta cursa de velocitat que no ens porta a una altra part que a estamparnos contra el rígid mur de la nostra supèrbia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario